Mulasser, jove i tarragoní

Cadascú té la seva visió personal, única i especial de la Baixada de l’Àliga, i és per això que aquest bloc és una excel·lent iniciativa perquè tots puguem compartir les nostres experiències i enriquir-nos, de forma simbiòtica, de les diferents maneres de viure i entendre la festa. És un plaer poder iniciar aquest cicle de visions, i fer-ho des d’una mirada interna com a mulasser, però també com a jove i tarragoní.

Sempre m’he preguntat quina és la clau de l’èxit d’aquest acte que, a diferència d’altres, no es troba documentat en temps pretèrits, que fa relativament pocs anys que se celebra, i que encara en fa menys que la gran majoria dels tarragonins i tarragonines el coneixen i l’assumeixen com una de les cites més importants de la Festa Major (fins l’any 1997 no es va “oficialitzar” i no va aparèixer al Programa de Festes). Suposo que no existeix una única explicació, tot i que jo vull insistiren l’origen i el caràcter populars de l’acte. És una celebració que van iniciar els aliguers, i que organitzen els tarragonins per als tarragonins. És la nit en què aquell que no és aliguer, mulasser, lleoner o geganter pot tenir l’oportunitat de sentir-se com a tal, la nit en què tothom pot viure la festa des de dins. És un acte que, en aquest sentit, penso que dignifica molt la festa.

Per a mi la Baixada no és alcohol i “lololo”, sinó que és molt més que tot això. I en aquests temps de massificació de l’acte, penso quecal entendre i fer entendre a tothom que les peces que estan ballant són d’una gran importància històrica, simbòlica, artística i cultural per a la ciutat, i que per aquest motiu tots les hem de respectar. I també és transcendental tenir en compte, com he dit abans, que són els mateixos tarragonins els qui organitzen l’acte. Un conjunt de persones que, en nom d’un col·lectiu s’esforcen, durant la nit, per garantir que l’element pugui ballar, que els músics puguin fer sonar els seus instruments tranquil·lament i, en definitiva, que tots puguem gaudir de la festa. Són els “pesats” que us fan fer unes passes enrere, entre l’enorme multitud, per obrir plaça, però gràcies a tots ells la festa es pot celebrar. Així doncs, vull aprofitar l’avinentesa per reivindicar la tasca que fan tots els meus companys mulassers, i també els geganters, aliguers i lleoners, així com el gran nombre de companys i amics que ens ajuden any rere any.

Quan anava com a espectador a veure la Baixada, sempre em posava la pell de gallina observar, des de les escales o des de plaça, com la majestuosa Àliga ballava amb solemnitat i elegància, i també m’agradava fer fotografies. Ara això ja fa uns anys que no ho puc fer, però us puc assegurar que viure la festa des de dins també és genial. L’any 2010, per exemple, vaig tenir el goig de fer ballar la Mulassa durant la primera Baixada. A mi em tocava anar al darrere, per qüestions d’alçada i força, i el meu company Fito anava al davant.Minuts abans de començar, els companys ens animaven, i els més veterans ens aportaven savis consells, de mulassers que duen moltes Baixadesa les espatlles. Us puc ben assegurar que aquelles emocions, i les que vaig sentir durant la Baixada, van ser espectaculars, d’una gran intensitat. És difícil explicar el que sents durant aquells instants. Pot semblar estrany com viure la Baixada veient únicament els teus peus i el teu company del davantes pot convertir en quelcom tan especial. No pots veure la bellesa d’aquell instant des de fora,no pots fer la fotografia de postal, però estàs contribuint a configurar-la, i això és magnífic. No pots saltar i cridar bojament, però estàs col·laborant perquè la gent de fora ho faci. Et converteixes, durant una breu estona, en l’anònim protagonista de la festa.En definitiva, sincerament, és un orgull poder posar un granet de sorra per fer una mica més especial i irrepetible cada Baixada. I això, n’hi ha molts que ho fem acompanyant la bèstia (i fent-la dansar algun any a les escales, amb una mica de sort), però tots ho podem fer de la manera que més ens agradi. I si ho podem fer amb una bona dosi de tarragonisme, millor.

Bona Baixada i bona Festa Major! Visca Santa Tecla!

Enric Garcia Jardí

Anuncis

One thought on “Mulasser, jove i tarragoní

  1. A mi també m’emociona aquest dia, potset el disfruto més que no pas la Vigília. Marxem de casa després de dinar cap al cafè, copa i puro, i ja no tornem fins l’endemà, fets pols però la festassa s’ho val!!! Sempre ho recomano als companys foranis, la majoria han repetit….
    Fa uns anys al arribar al Cos del bou, els veïns d’aquest carrer i negocis repartien sangria per recuperar forces…
    Moltes gràcies per tot portadors i músics i a Enric Garcia per aquestes paraules.
    Bona Festa Major Santa Tecla 2012 i Bona Baixada!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s